Resum capítols XVII·XVIII·XIX·XX

CAPÍTOL XVII
Però l'home sap desvirtuar-ho tot, i té raó Rousseau en dir que tot el que és obra de l'home no val res. Generalment en l'homa no hi ha res complet, Està condemnat a la contadicció. Kallinikov, LA TRAGÈDIA SEXUAL DE LLEÓ TOLSTOI.

Robert ignora a Aloma per complet. Ella li explica a Anna la relació de Joan amb Coral, i ella diu que ja ho sabia. Aloma no en pot dur més, esclata a plorar i va a l'habitació de Robert a sumplicar-li perdó.

-No parlis amb un ruc, perque no t'entendrà.

CAPÍTOL XVIII
I em rebel·lo contra la vida com si no hagués d'acabar-se mai. Benjamí Constant, ADOLF.

Aloma troba la fotografía d'una al·lota a la cartera de Robert, poc després s'entem de que aquella noia és qui li escriu cartes desde Amèrica. Però Robert diu que s'en torna cap a aquell continent, i ella no te el valor de dir-li que espera un fill seu.

-A la vida, igual que al póquer, si no tens res a perdre, aposta't-ho tot pel tot.


CAPÍTOL XIX
O en quantes parts, aquelles que més temen los llurs defalliments, se affollen e anans de temps parexen. Boccaccio, EL CORBATXO.

Arriba el dia en que Robert se'n torna a América, Aloma el va a acomiadar, i mentres el veu partir s'arrepenteix de no haver-li dit que ha de ser pare. En el fons sap que no es podran oblidar.

-El temps estira i tot arriba.

CAPÍTOL XX
La cortina, lenta i silenciosa com un destí que s'aprocimés, caigué damunt l'amor. Margaret Kennedy, LA NINFA CONSTANT.

Un cop al pis nou, Aloma necesita contar-s'ho a algú, i finalment confessa el seu secret a Anna, qui, no li senta gens bé. Desespera duig de casa i se'n torna a la mansió vella, on recorda tots els bons moments passats allà.

-I per un moment l'idea de ser un caragol i dur sempre la casa amb ella l'emociona.

Resum Capítols XIII·XIV·XV·XVI

CAPÍTOL XIII
Amor, no me dexes, que me moriré. Juan Álvarez Gato.

Aloma va a casa d'una amiga a mirar-li el vestit de nuvia, ella diu que mai es casarà, tot i que li sembla bonic. En arribar a casa Joan té un infart, però al final es recurpera. Robert diu a la noia que troba que se l'estima i ella a ell també. Finalment reben un telegrama en el que Anna deia que tornava i Dani estava molt malalt.

-La mort és una presència freda i l'amor una càlida.

CAPÍTOL XIV
-Digues, foll, has diners?-. Repós:- He amat-.
-Has viles, ni ciutats, comdats ni ducats?-.
Repós:-He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, languiments, qui són mellors que empris ni regnats. Llull, LLIBRE D'AMIC E AMAT. 

Anna i Dani tornen a casa, on el nen no millora i poc després mor. Joan parla amb la seva germana sobre la delicada situació econòmica en la que es troben. Al final li plantetga dues solucions: aconseguir l'anell que ell li avia regalat a Coral o demanar-li el doblers a Robert.

-No es pot fugir dels problemes.


CAPÍTOL XV
Res no hi havia en ella tan profundament arrelat que hom ho pogués arrencar fàcilment. Adious Huxley, DUES O TRES GRÀCIES.

Tal i com estan les coses, Aloma es veu obligada a posar en pràctica la solució de Joan. Li fa una visita a Coral però ella es nega a tornar-li, desprès d'una llarga discussió Aloma perd els nirvis, li arranca, i el llança per la finestra.

-La ràbia és l'unic  foc que no es pot apagar.

CAPÍTOL XVI
Veus allí una joveneta pàl·lida que està separada de tots els altres? Mira com se'n va lentament. Sembla que camini amb els peus junts. No és veritat que s'assembla molt a la Margarida? Goethe, FAUST (1ª part, escena XVII)

Després del fracàs de la primera solució recor a la segona, però en demanar diners a Robert ell respón que "qui sap on fóra si els tinguès", la resposta, a més de deixar clar que no en tenia, va fer mal a Aloma, a més ell diu que Joan a ell ja li havia demanat el mateix. Aquella nit, quant Robert va vistar-la a la seva habitació per a fer-li un petó, ella li pega una bofetada.


-No tot és el que pareix.

Resum capítols IX·X·XI·XII

CAPÍTOL IX
Jo crec que l'home només somia per no cessar de veure. GOETHE, Les afinitats electives.

Robert acompnya a Aloma al cinema; tot i que la película no és molt bona i que les seves conversacions son curtes, aquell vespre es converteix en un moment clau de la vida de la noia, abans d'anar-se'n a dormir ell besa a Aloma.

-Els bons moments sempre son els inesperats.

CAPÍTOL X
Tenia ganes d'anar-me'n lluny, com més lluny millor, allà on neix el mal temps. DOSTOIEVSKI, La dispesera.

Al dia seguent Aloma esta preparant les maletes, Dani i Anna se'n van avui de viatge. Robert li demana que vol dir el seu nom i ella es queda sorpresa per la pregunta. Quan la seva cunyada se'n va amb el fill es queda tota sola, ni Joan ni el seu cunyat son gairebé mai  a casa, i només te companyia quan la va a vistiar el vell Cabanes.

-Una noia en un mon d'homes és com una flor en un desert.

CAPÍTOL XI
Maleït aquell qui, en els primers moments d'una unió amorosa, no cregui que aquesta unió ha d'ésser eterna. BENJAMÍ CONSTANT, Adolf.

La noia va rebent cartes de la seva cunyada que li va explicant com els hi va a ella i a Dani. Aloma els hi va responent, els explica la visita de Coral, l'estat de les gardènies del jardí... Aloma i Robert surten a passegar pel pobre de festa, aprofitant que Joan és amb un amic. En arribar els dos a casa, abans d'anar a dormir es bessen, els seus cossos s'uneixen i dormen junts.


-L'amor pot curar tots els mals.


CAPÍTOL XII
Ella era a la vora i les altres no eren enlloc. THOMAS HARDY, Teresa del Ubervilles.

Joan convida a la seva germana i a Robert, ja que és el seu sant. Reben dues cartes, una d'Anna que diu que el nen està de cada cop pitgor, i una altra per a Robert desde Amèrica, tot i que no ho vol reconèixer, Aloma està gelosa i s'enfada amb ell perque no li conta res.

-El saber mata i el no saber desespera.

Resum capítols V·VI·VII·VIII

CAPÍTOL V
Tot ha d'ésser singular en la vida d'una noia com jo. STENDHAL, El roig i el negre.

Dani de cada dia està més malalt, i Aloma, amb l'ajuda de Robert, es van tornant per a cuidar al fillet. El docotr els diu que no és res greu, que simplement necesita repós. Mentres, amb la visita de Mercé parlen del casament, cap dels dos tenen l'idea de casar-se, però Aloma comença a sentir cosa per ell.

-El cor dividit és més poderos.

CAPÍTOL VI
Els sentiments de l'home són confusos i barrejats. BENJAMÍ CONSTANT, Adolf.

Ja que la salut de Dani no millora el doctor va decidir que el millor era un canvi d'aires. Joan aquell dia va arribar tard a casa, Anna estava molt preocupada, i Robert, per calmar-la li diu que vol donarli doblers per a que el noi pugi anar a escola. Finalment acorden que Dani i Anna aniran de viatge.

-El món dels homes només és per homes.

CAPÍTOL VII
Pensava que era molt dolç de saber-se estimat. BENJAMÍ CONSTANT, Adolf.

Mentres Aloma vetla el nen ella s'imagina que té un enamorat a un altre país, i li escriu una carta a Robert.

-Imaginar i estimar poden conjugar-se junts.

CAPÍTOL VIII
Essent tan semblants a la resta del món, podem confessar les nostres febleses. MEREDITH, Els comediants tràgics.

Al cap d'uns dies Aloma torna a escriure una carta per a Robert. A la sala d'estar tenen una conversació i ella li diu a ell perqué no s'en va al camp amb Dani i Anna.

-La felicitat no té llimits si te l'imagines.

Resum capítols I·II·III·IV

CAPÍTOL I:

"I bé, tot m'apareix en la forma més grollera, més repugnant. TOLSTOI, Anna Karenina."

Aloma, viu amb el seu germà Joan, la seva muller Anna i el seu fill Dani. Els seus pares varen morir, i el seu germà, Daniel, també va morir suïcidat. La seva vida és monótona, però espera poder sortir d'aquesta rutina, quan arribi el germà de la seva cunyada, Robert, d'América. Li manen anar a comprar unes cortines, tria les més maques, pero es desilusiona quan li diuen, en arribar a casa li diuen que son per el germà d'Anna i li aixafa els plans.

-La vida mateixa, com la d'uns gats.

CAPÍTOL II:
"No ho trobeu? És tan bonica que venen ganes de clavar-li les dents. MERCEL PROUST, Un amor de Swann"

La jove, cada matí s'encarrega del fill del seu germà. En acabar va obrir els baúl on hi tenen totes les fotografíes i en va mirar de Robert, el va trobar maco, però no s'assemblava gens a l'Anna.

-La bellesa del desconegut.

CAPÍTOL III:
"Per què aquestes coses i no pas altres? BEAUMARCHAIS"

Aloma i Joan parteixen de matí cap al port a cercar Robert. De camí el seu germà li comenta que no tenen doblers i que, haurien de vendre la casa per a poder sortir endevant.

-El que és amat, és el que es troba a faltar.

CAPÍTOL IV
"Cap a la fi del passeig Julià remarcà que ella es ruboritzava molt. STENDHAL, El roig i el negre."

Els dos germans arriben al port, a Aloma li agrada aquell hambient. Per fi baixa Robert del baixell, no era del tot com s'esperava, però el trobava maco. Finalment decideix que no sent res per ell.

-T'estimes més a una persona quan més lluny està.

ALOMA: Argument i Fitxa Tècnica

L'acció té lloc a Barcelona el 1934. Explica la història d'una adolescent, Aloma, que viu amb el seu germà Joan, la dona d'aquest, Anna, i el seu fill Dani. És una noia ingènua, tímida, amb poca autoestima i sobretot molt solitària, marcada per l'experiència de créixer sense pares i pel suïcidi del seu germà gran Daniel.

La quotidianitat d'Aloma es trenca quan Robert, el germà d'Anna que viu a Amèrica ve a passar una temporada a casa seva. Aloma aviat sent per ell una barreja d'atracció i repulsió. La noia creu que ningú se l'estima i, tot i que està molt confusa, s'enamora de Robert.

Poc després, el petit Dani es posa malalt i, recomanats pel metge, marxa amb la seva mare a la casa d'uns amics al camp perquè amb el canvi d'aires es recuperi. Mentrestant Joan es mostra bastant despreocupat.

Aloma se sent cada vegada més sola alhora que s'acosta més a Robert: amb ell viu el primer petó i la primera experiència sexual. Aloma viu feliç aquella època d'amor, però pensa que Robert no se l'estima perquè té una altra dona que l'espera al seu lloc de partida.

D'altra banda, Joan manté una relació amb Coral, una noia atractiva però superficial i presumida que només busca diners i se n'aprofita. Per ella acaba perdent la casa amb jardí tant estimada per Aloma. La noia farà el possible per recuperar-la i s'humilia davant Coral primer, i de Robert després, per aconseguir els diners. Però no hi ha res a fer i poc temps després han d'anar a viure en un pis.

Amb l'ambient familiar desfet, fracassa la seva relació amb Robert. Aloma espera un fill, però decideix no dir-li res perquè se sent utilitzada per ell quan sap que ha de tornar i no el tornarà a veure més.

Aloma fuig del pis on viu per sempre després de la mala reacció d'Anna quan s'assabenta que està embarassada. Pren una decisió madura i valenta: ara té la responsabilitat de tirar endavant amb el seu fill. Aloma deixa enrere els records de la seva infantesa i afronta amb fermesa el futur, ja en el món dels adults.

Fixa tècnica:

Autor: Mercè Rodoreda

Editorial: Edicinons 62

Nombre de pàgines:167

Col·lecció: Educació 62

ISBN: 978-84-92672-27-1

Any de publicació: 2006

Segona edició: 2010

Biografía

Mercè Rodoreda i Gurguí neix a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el 10 d'octubre de 1908. La seva infància és solitaria, ja que, a més de ser filla única, només asisteix a escola entre els 7set i el deu anys.Creix en un ambient de barri tranquil i envoltada de l'amor del seus pares i, sobretot, del seu avi, que li sap inculcar la passió per la lectura i per les flors, aspectes que reflectirà després en la seva obra literària. La mort de l'avi, quan ella té dotze anys, marca la seva adolescència.

Als vint anys es casa, per obligació, amb el seu oncle matern, Joan Gurguí (1894), que prové d'Amèrica, on va marxa quan era jove. El 1929 té un fill, Jordi Gurguí.

És a partir d'aquells fets de joventut que, a inicis dels anys trenta, Mercè Rodoreda tria la literatura com una alternativa d'evasió d'aquell entorn clos i decebedor que ha patit. Ha escrit llibres importants a la literatura catalana; com Aloma (1938), amb el que quanya el premi Crexells. Al cap de uns anys es veu exiliada per la guerra civil española, fins que trenca el seu silenci amb l'obra Vint-i-dos contes (1958), amb el que obté el premi Victor Català.Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya tres premis més, el 1980 guanys el Premi d'Honor a les Lletres Catalanes.

Va ser membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.