CAPÍTOL XVII
Però l'home sap desvirtuar-ho tot, i té raó Rousseau en dir que tot el que és obra de l'home no val res. Generalment en l'homa no hi ha res complet, Està condemnat a la contadicció. Kallinikov, LA TRAGÈDIA SEXUAL DE LLEÓ TOLSTOI.
Robert ignora a Aloma per complet. Ella li explica a Anna la relació de Joan amb Coral, i ella diu que ja ho sabia. Aloma no en pot dur més, esclata a plorar i va a l'habitació de Robert a sumplicar-li perdó.
-No parlis amb un ruc, perque no t'entendrà.
CAPÍTOL XVIII
I em rebel·lo contra la vida com si no hagués d'acabar-se mai. Benjamí Constant, ADOLF.
Aloma troba la fotografía d'una al·lota a la cartera de Robert, poc després s'entem de que aquella noia és qui li escriu cartes desde Amèrica. Però Robert diu que s'en torna cap a aquell continent, i ella no te el valor de dir-li que espera un fill seu.
-A la vida, igual que al póquer, si no tens res a perdre, aposta't-ho tot pel tot.
CAPÍTOL XIX
O en quantes parts, aquelles que més temen los llurs defalliments, se affollen e anans de temps parexen. Boccaccio, EL CORBATXO.
Arriba el dia en que Robert se'n torna a América, Aloma el va a acomiadar, i mentres el veu partir s'arrepenteix de no haver-li dit que ha de ser pare. En el fons sap que no es podran oblidar.
-El temps estira i tot arriba.
CAPÍTOL XX
La cortina, lenta i silenciosa com un destí que s'aprocimés, caigué damunt l'amor. Margaret Kennedy, LA NINFA CONSTANT.
Un cop al pis nou, Aloma necesita contar-s'ho a algú, i finalment confessa el seu secret a Anna, qui, no li senta gens bé. Desespera duig de casa i se'n torna a la mansió vella, on recorda tots els bons moments passats allà.
-I per un moment l'idea de ser un caragol i dur sempre la casa amb ella l'emociona.
dimarts, 19 de juny del 2012
Resum Capítols XIII·XIV·XV·XVI
CAPÍTOL XIII
Amor, no me dexes, que me moriré. Juan Álvarez Gato.
Aloma va a casa d'una amiga a mirar-li el vestit de nuvia, ella diu que mai es casarà, tot i que li sembla bonic. En arribar a casa Joan té un infart, però al final es recurpera. Robert diu a la noia que troba que se l'estima i ella a ell també. Finalment reben un telegrama en el que Anna deia que tornava i Dani estava molt malalt.
-La mort és una presència freda i l'amor una càlida.
CAPÍTOL XIV
-Digues, foll, has diners?-. Repós:- He amat-.
-Has viles, ni ciutats, comdats ni ducats?-.
Repós:-He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, languiments, qui són mellors que empris ni regnats. Llull, LLIBRE D'AMIC E AMAT.
Anna i Dani tornen a casa, on el nen no millora i poc després mor. Joan parla amb la seva germana sobre la delicada situació econòmica en la que es troben. Al final li plantetga dues solucions: aconseguir l'anell que ell li avia regalat a Coral o demanar-li el doblers a Robert.
-No es pot fugir dels problemes.
CAPÍTOL XV
Res no hi havia en ella tan profundament arrelat que hom ho pogués arrencar fàcilment. Adious Huxley, DUES O TRES GRÀCIES.
Tal i com estan les coses, Aloma es veu obligada a posar en pràctica la solució de Joan. Li fa una visita a Coral però ella es nega a tornar-li, desprès d'una llarga discussió Aloma perd els nirvis, li arranca, i el llança per la finestra.
-La ràbia és l'unic foc que no es pot apagar.
CAPÍTOL XVI
Veus allí una joveneta pàl·lida que està separada de tots els altres? Mira com se'n va lentament. Sembla que camini amb els peus junts. No és veritat que s'assembla molt a la Margarida? Goethe, FAUST (1ª part, escena XVII)
Després del fracàs de la primera solució recor a la segona, però en demanar diners a Robert ell respón que "qui sap on fóra si els tinguès", la resposta, a més de deixar clar que no en tenia, va fer mal a Aloma, a més ell diu que Joan a ell ja li havia demanat el mateix. Aquella nit, quant Robert va vistar-la a la seva habitació per a fer-li un petó, ella li pega una bofetada.
-No tot és el que pareix.
Amor, no me dexes, que me moriré. Juan Álvarez Gato.
Aloma va a casa d'una amiga a mirar-li el vestit de nuvia, ella diu que mai es casarà, tot i que li sembla bonic. En arribar a casa Joan té un infart, però al final es recurpera. Robert diu a la noia que troba que se l'estima i ella a ell també. Finalment reben un telegrama en el que Anna deia que tornava i Dani estava molt malalt.
-La mort és una presència freda i l'amor una càlida.
CAPÍTOL XIV
-Digues, foll, has diners?-. Repós:- He amat-.
-Has viles, ni ciutats, comdats ni ducats?-.
Repós:-He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, languiments, qui són mellors que empris ni regnats. Llull, LLIBRE D'AMIC E AMAT.
Anna i Dani tornen a casa, on el nen no millora i poc després mor. Joan parla amb la seva germana sobre la delicada situació econòmica en la que es troben. Al final li plantetga dues solucions: aconseguir l'anell que ell li avia regalat a Coral o demanar-li el doblers a Robert.
-No es pot fugir dels problemes.
CAPÍTOL XV
Res no hi havia en ella tan profundament arrelat que hom ho pogués arrencar fàcilment. Adious Huxley, DUES O TRES GRÀCIES.
Tal i com estan les coses, Aloma es veu obligada a posar en pràctica la solució de Joan. Li fa una visita a Coral però ella es nega a tornar-li, desprès d'una llarga discussió Aloma perd els nirvis, li arranca, i el llança per la finestra.
-La ràbia és l'unic foc que no es pot apagar.
CAPÍTOL XVI
Veus allí una joveneta pàl·lida que està separada de tots els altres? Mira com se'n va lentament. Sembla que camini amb els peus junts. No és veritat que s'assembla molt a la Margarida? Goethe, FAUST (1ª part, escena XVII)
Després del fracàs de la primera solució recor a la segona, però en demanar diners a Robert ell respón que "qui sap on fóra si els tinguès", la resposta, a més de deixar clar que no en tenia, va fer mal a Aloma, a més ell diu que Joan a ell ja li havia demanat el mateix. Aquella nit, quant Robert va vistar-la a la seva habitació per a fer-li un petó, ella li pega una bofetada.
-No tot és el que pareix.
dissabte, 16 de juny del 2012
Resum capítols IX·X·XI·XII
CAPÍTOL IX
Jo crec que l'home només somia per no cessar de veure. GOETHE, Les afinitats electives.
Robert acompnya a Aloma al cinema; tot i que la película no és molt bona i que les seves conversacions son curtes, aquell vespre es converteix en un moment clau de la vida de la noia, abans d'anar-se'n a dormir ell besa a Aloma.
-Els bons moments sempre son els inesperats.
CAPÍTOL X
Tenia ganes d'anar-me'n lluny, com més lluny millor, allà on neix el mal temps. DOSTOIEVSKI, La dispesera.
Al dia seguent Aloma esta preparant les maletes, Dani i Anna se'n van avui de viatge. Robert li demana que vol dir el seu nom i ella es queda sorpresa per la pregunta. Quan la seva cunyada se'n va amb el fill es queda tota sola, ni Joan ni el seu cunyat son gairebé mai a casa, i només te companyia quan la va a vistiar el vell Cabanes.
-Una noia en un mon d'homes és com una flor en un desert.
CAPÍTOL XI
Maleït aquell qui, en els primers moments d'una unió amorosa, no cregui que aquesta unió ha d'ésser eterna. BENJAMÍ CONSTANT, Adolf.
La noia va rebent cartes de la seva cunyada que li va explicant com els hi va a ella i a Dani. Aloma els hi va responent, els explica la visita de Coral, l'estat de les gardènies del jardí... Aloma i Robert surten a passegar pel pobre de festa, aprofitant que Joan és amb un amic. En arribar els dos a casa, abans d'anar a dormir es bessen, els seus cossos s'uneixen i dormen junts.
-L'amor pot curar tots els mals.
CAPÍTOL XII
Ella era a la vora i les altres no eren enlloc. THOMAS HARDY, Teresa del Ubervilles.
Joan convida a la seva germana i a Robert, ja que és el seu sant. Reben dues cartes, una d'Anna que diu que el nen està de cada cop pitgor, i una altra per a Robert desde Amèrica, tot i que no ho vol reconèixer, Aloma està gelosa i s'enfada amb ell perque no li conta res.
-El saber mata i el no saber desespera.
Jo crec que l'home només somia per no cessar de veure. GOETHE, Les afinitats electives.
Robert acompnya a Aloma al cinema; tot i que la película no és molt bona i que les seves conversacions son curtes, aquell vespre es converteix en un moment clau de la vida de la noia, abans d'anar-se'n a dormir ell besa a Aloma.
-Els bons moments sempre son els inesperats.
CAPÍTOL X
Tenia ganes d'anar-me'n lluny, com més lluny millor, allà on neix el mal temps. DOSTOIEVSKI, La dispesera.
Al dia seguent Aloma esta preparant les maletes, Dani i Anna se'n van avui de viatge. Robert li demana que vol dir el seu nom i ella es queda sorpresa per la pregunta. Quan la seva cunyada se'n va amb el fill es queda tota sola, ni Joan ni el seu cunyat son gairebé mai a casa, i només te companyia quan la va a vistiar el vell Cabanes.
-Una noia en un mon d'homes és com una flor en un desert.
CAPÍTOL XI
Maleït aquell qui, en els primers moments d'una unió amorosa, no cregui que aquesta unió ha d'ésser eterna. BENJAMÍ CONSTANT, Adolf.
La noia va rebent cartes de la seva cunyada que li va explicant com els hi va a ella i a Dani. Aloma els hi va responent, els explica la visita de Coral, l'estat de les gardènies del jardí... Aloma i Robert surten a passegar pel pobre de festa, aprofitant que Joan és amb un amic. En arribar els dos a casa, abans d'anar a dormir es bessen, els seus cossos s'uneixen i dormen junts.
-L'amor pot curar tots els mals.
CAPÍTOL XII
Ella era a la vora i les altres no eren enlloc. THOMAS HARDY, Teresa del Ubervilles.
Joan convida a la seva germana i a Robert, ja que és el seu sant. Reben dues cartes, una d'Anna que diu que el nen està de cada cop pitgor, i una altra per a Robert desde Amèrica, tot i que no ho vol reconèixer, Aloma està gelosa i s'enfada amb ell perque no li conta res.
-El saber mata i el no saber desespera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)