CAPÍTOL V
Tot ha d'ésser singular en la vida d'una noia com jo. STENDHAL, El roig i el negre.
Dani de cada dia està més malalt, i Aloma, amb l'ajuda de Robert, es van tornant per a cuidar al fillet. El docotr els diu que no és res greu, que simplement necesita repós. Mentres, amb la visita de Mercé parlen del casament, cap dels dos tenen l'idea de casar-se, però Aloma comença a sentir cosa per ell.
-El cor dividit és més poderos.
CAPÍTOL VI
Els sentiments de l'home són confusos i barrejats. BENJAMÍ CONSTANT, Adolf.
Ja que la salut de Dani no millora el doctor va decidir que el millor era un canvi d'aires. Joan aquell dia va arribar tard a casa, Anna estava molt preocupada, i Robert, per calmar-la li diu que vol donarli doblers per a que el noi pugi anar a escola. Finalment acorden que Dani i Anna aniran de viatge.
-El món dels homes només és per homes.
CAPÍTOL VII
Pensava que era molt dolç de saber-se estimat. BENJAMÍ CONSTANT, Adolf.
Mentres Aloma vetla el nen ella s'imagina que té un enamorat a un altre país, i li escriu una carta a Robert.
-Imaginar i estimar poden conjugar-se junts.
CAPÍTOL VIII
Essent tan semblants a la resta del món, podem confessar les nostres febleses. MEREDITH, Els comediants tràgics.
Al cap d'uns dies Aloma torna a escriure una carta per a Robert. A la sala d'estar tenen una conversació i ella li diu a ell perqué no s'en va al camp amb Dani i Anna.
-La felicitat no té llimits si te l'imagines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada