CAPÍTOL XVII
Però l'home sap desvirtuar-ho tot, i té raó Rousseau en dir que tot el que és obra de l'home no val res. Generalment en l'homa no hi ha res complet, Està condemnat a la contadicció. Kallinikov, LA TRAGÈDIA SEXUAL DE LLEÓ TOLSTOI.
Robert ignora a Aloma per complet. Ella li explica a Anna la relació de Joan amb Coral, i ella diu que ja ho sabia. Aloma no en pot dur més, esclata a plorar i va a l'habitació de Robert a sumplicar-li perdó.
-No parlis amb un ruc, perque no t'entendrà.
CAPÍTOL XVIII
I em rebel·lo contra la vida com si no hagués d'acabar-se mai. Benjamí Constant, ADOLF.
Aloma troba la fotografía d'una al·lota a la cartera de Robert, poc després s'entem de que aquella noia és qui li escriu cartes desde Amèrica. Però Robert diu que s'en torna cap a aquell continent, i ella no te el valor de dir-li que espera un fill seu.
-A la vida, igual que al póquer, si no tens res a perdre, aposta't-ho tot pel tot.
CAPÍTOL XIX
O en quantes parts, aquelles que més temen los llurs defalliments, se affollen e anans de temps parexen. Boccaccio, EL CORBATXO.
Arriba el dia en que Robert se'n torna a América, Aloma el va a acomiadar, i mentres el veu partir s'arrepenteix de no haver-li dit que ha de ser pare. En el fons sap que no es podran oblidar.
-El temps estira i tot arriba.
CAPÍTOL XX
La cortina, lenta i silenciosa com un destí que s'aprocimés, caigué damunt l'amor. Margaret Kennedy, LA NINFA CONSTANT.
Un cop al pis nou, Aloma necesita contar-s'ho a algú, i finalment confessa el seu secret a Anna, qui, no li senta gens bé. Desespera duig de casa i se'n torna a la mansió vella, on recorda tots els bons moments passats allà.
-I per un moment l'idea de ser un caragol i dur sempre la casa amb ella l'emociona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada